Sense notícies de tu

Hui estic fotut, decebut mes ben dit, però en mi mateix.
Com em va ensenyar una amiga meua, (espere que per molts anys) la vida es plena de experiències, no hi han moments roïns o bons, nomes experiències de les que cal aprofitar fins l'ultim alé.
Aprendre d'elles, gaudir-les desitjant tenir-ne moltes mes per a no parar de acumular olors, sabors, textures i sons per als sentits, de vegades agradables i d'altres no tant però experiències a la fi.
Es tan complicat aprendre... ningú va dir que seria senzill, però no acabe de fer meus els aprenentatges que la vida em dona, sembla que repeteixo la mateixa errada una volta darrere l'altra, per això estic decebut perquè les reaccions dels demés no les puc controlar però les meues deuria.
No ser tan dependent de ningú, cap persona es tan important com jo mateix.
Soc tan dependent que el meu mon es ve abaix si aquella persona o aquella situació em falla o no actua com jo espere que ho faça.
Algun dia aprendre dels meus errors? Seré conscient de qui soc?
He de aprendre a tancar la porta per poder obrir finestres que amb el temps es poden convertir en portes grandísimes.
Tal volta el aprenentatge de les experiències es semblant a quan aprens matemàtiques, hi ha gent que necessita omplir moltes fulles per arribar a resoldre un problema i d'altres nomes li cal mirar el problema per tindre la solució, tal volta eixes fulles son les experiències vitals que ens calen per assolir aquests aprenentatges , per tant, ompliré pagines en blanc, les malgastaré, faré errades, les repetiré les voltes que faça falta, fins que per fi algun dia cridaré ben fort, !!!!ESTIC DESITJANT TORNAR-ME A EQUIVOCAR!!!!

P.d: gracies amiga, sense tu aquest final hagués sigut un altre, mes trist, mes obscur, sense esperança.