Els teus ulls són
dos forats negres que quan els miro
em porten a un altre univers,
a un altre món.
El teu cabell obscur, llarg i rull
ol, a la teva olor,
olor que enyore com t’enyore a tu.
Els teus llavis
que tantes vegades he besat,
també els enyore, com les llargues passejades d’estiu.
Les teves carícies,
encara les note quan somnie,
les tinc ben presents.
Recorde els xiuxiueigs a cau d’orella,
dient-me que m’estimaves,
que jo ho era tot per tu.
Ara, tot plegat, només és un munt de records.
Tan llunyans com enyorats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada