diumenge, 7 de juny del 2009

XXII

Ahir et vas acomiadar de mi.
Ahir plorava al llit, sol.
Ahir vaig morir uns segons.
Ahir em vaig quedar sol.
Ahir.
Avui no vull veure la lluna.
Avui no plorare al llit, sol.
Avui no esperare la teva trucada.
Avui no t’estimare als meus somnis.
Avui.
Dema, tornare a viure.
Dema, m’aixecare del llit.
Dema, alenare amb força.
Dema, no m’amagare a casa.
Dema.

XXI

Vaig fugint del temps,
del temps que fa envellir,
del temps que ens separa,
aquell per qui lluitavem per poseir-lo,
aquell que ara ens busca sense pietat.
Semblava tan llunyà aquest dia,
aquest dia que mai varem pensar
i ara ens ve sense avisar.
Creiem tindre la clau,
l’arma per derrotar-lo,
pero som tan vells,
que no els podem fer servir.
Ara no lluitem,
ja no tenim forçes,
potser, es millor aixi.
Fins prompte.

XX

Els trens ja no s’aturen a l’estacio.
La pluja ja no cau del cel.
Els arbres han perdut la seva verticalitat.
Els espills no reflecteixen la meva cara.
Els rellotges han deixat de contar hores.
El meu cor no batega i estic viu.
Tu no em vols i desitjaria estar mort.

XIX

Deixa d’amagar-te.
Darrere d’aquesta superioritat,
superbia, d’aquest temperament
s’amaga un xiquet
que te por de tot i de tots.
Ja t’afeitaras.
Hauras tingut fills.
Conduiras un cotxe.
Podras estar treballant
i creuras haver madurat,
pero continues sent un xiquet malcriat i maleducat.
Els problemes els soluciones plorant,
ets l’ultim martir que queda.
Pero la lluita continua,
i amb tu o sense tu,
la victoria sera nostra.

dimecres, 3 de juny del 2009

XVIII

Avui no t’he vist, no m’has trucat.
Ho sabia massa be perque no hi eres
i malgrat tot he estat esperant
la teva trucada com un boig al costat del telefon.
Dema et veure? Dema em trucaras?
Aquest dia ha estat molt llarc,
he plenat les hores amb frases, records,
moments que he viscut amb tu,
del que he somniat aquesta curta nit,
del que dema somniare.
M’ofega aquesta llarga espera,
estic aturat en un semafor que no camvia
el color del disc per poder passar, espatllat, trencat,
com ho estare jo dema si no truques.

XVII

Aquesta nit, amargament solitaria,
llegueixo versos d’Estelles i Neruda,
un darrere un altre.
D’Ausias March i Salvat-Papasseit,
un darrere un altre.
Mes que lleguir-los, els devore.

Aquesta nit, amargament solitaria,
com totes les altres,
deixa de ser-ho.
Dins d’aquestos versos
hi ha vida, esperit,
pero no es suficient,
desitjo alguna cosa real.

Aquesta nit, amargament freda,
tu no estas al meu costat.
Vull veure els teus ulls,
sentir la teva escalfor,
besar els teus llavis,
mirar els teus somriuresi oblidar que aquesta nit es freda, buida i solitaria.

DE VEGADES...

De vegades t’enyore nua al llit.
Un munt de records malmessos pel temps.
Nomes puc vore’t aixi, lliure,
com sempre vas desitjar esser.

De vegades t’enyore nua al llit.
Aquest llit que tinc al davant,
vell i trencat com el meu cor.
Ha perdut la teva olor, la teva empremta.

De vegades t’enyore nua al llit.
Els dos, front a front,
ens agradava sentir la nostra pell
sense cap por, perque ens estimavem.

De vegades t’enyore nua al llit.
Nomes em queda aquesta imatge,
he esborrat tantes del meu cap,
no suportava el dolor al recordar-les.

De vegades t’enyore nua al llit.
Acarone llençols intentant recordar-te,
pero ja no hi ets, ja no tornaras.
Jo tampoc tornare a sentir, a viure.