diumenge, 7 de juny del 2009

XXI

Vaig fugint del temps,
del temps que fa envellir,
del temps que ens separa,
aquell per qui lluitavem per poseir-lo,
aquell que ara ens busca sense pietat.
Semblava tan llunyà aquest dia,
aquest dia que mai varem pensar
i ara ens ve sense avisar.
Creiem tindre la clau,
l’arma per derrotar-lo,
pero som tan vells,
que no els podem fer servir.
Ara no lluitem,
ja no tenim forçes,
potser, es millor aixi.
Fins prompte.