Avui no t’he vist, no m’has trucat.
Ho sabia massa be perque no hi eres
i malgrat tot he estat esperant
la teva trucada com un boig al costat del telefon.
Dema et veure? Dema em trucaras?
Aquest dia ha estat molt llarc,
he plenat les hores amb frases, records,
moments que he viscut amb tu,
del que he somniat aquesta curta nit,
del que dema somniare.
M’ofega aquesta llarga espera,
estic aturat en un semafor que no camvia
el color del disc per poder passar, espatllat, trencat,
com ho estare jo dema si no truques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada