Google+ Followers

dimecres, 3 de juny de 2009

XIV

Junts vam veure amaneixer els nostres somnis,
el sol ens mirava ple de enveja
per el nostre futur d’esperança.
Ho teniem tot a les nostres mans,
temps d’alegria i tendressa
que varem aprofitar.
Pero la nit s’acostava,
la lluna reia la nostra separacio.
Somnis trencats per l’orgull i la mentida.
Ara torna a amaneixer
pero tu ja no hi ets.
Et trobe tan a faltar,
la teva calidessa, la teva veu, el teu olor.
Ja no vull esperar a la matinada
i veure de nou que no estas aci.
El dia passa de llarg,
i veig la nit amb angunia.