Google+ Followers

dimecres, 3 de juny de 2009

DE VEGADES...

De vegades t’enyore nua al llit.
Un munt de records malmessos pel temps.
Nomes puc vore’t aixi, lliure,
com sempre vas desitjar esser.

De vegades t’enyore nua al llit.
Aquest llit que tinc al davant,
vell i trencat com el meu cor.
Ha perdut la teva olor, la teva empremta.

De vegades t’enyore nua al llit.
Els dos, front a front,
ens agradava sentir la nostra pell
sense cap por, perque ens estimavem.

De vegades t’enyore nua al llit.
Nomes em queda aquesta imatge,
he esborrat tantes del meu cap,
no suportava el dolor al recordar-les.

De vegades t’enyore nua al llit.
Acarone llençols intentant recordar-te,
pero ja no hi ets, ja no tornaras.
Jo tampoc tornare a sentir, a viure.