Vaig veure com es besaven.
Davant dels ulls,
tots els meus somnis passaven de llarc,
vaig sentir com el meu cor es trencava,
una patada al estomag, una bofetada a la galta,
un dolor intens que no puc oblidar.
Ha passat el temps pero la ferida encara sagna.
Esperava que tu podries unir,
allo que l’oblit no ha aconseguit esborrar.
Ara, estas mirant la lluna,
aquella que ens mirava la ultima nit.
Veig el teu reflexe en ella, plores.
Malgrat que estas molt lluny de mi,
se el que passa pel teu cap.
No vaig saber estar a la teva alçada,
tot em supera, torne a estar sol,
amb els meus pensaments, amb els meus sentiments.
He jugat tant al llarc de la meva vida,
que no em queda res,
nomes l’esperança de que em perdones,
que puguem oblidar plegats, el nostre passat,
els nostres errors.
Necessite la teva olor.
Et vull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada