Aquesta nit, amargament solitaria,
llegueixo versos d’Estelles i Neruda,
un darrere un altre.
D’Ausias March i Salvat-Papasseit,
un darrere un altre.
Mes que lleguir-los, els devore.
Aquesta nit, amargament solitaria,
com totes les altres,
deixa de ser-ho.
Dins d’aquestos versos
hi ha vida, esperit,
pero no es suficient,
desitjo alguna cosa real.
Aquesta nit, amargament freda,
tu no estas al meu costat.
Vull veure els teus ulls,
sentir la teva escalfor,
besar els teus llavis,
mirar els teus somriuresi oblidar que aquesta nit es freda, buida i solitaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada