Google+ Followers

dimecres, 3 de juny de 2009

XIII

Avuí no necessito recordar-te.
No vull que plenes aquesta habitació amb la teva presència.
No vull somniar-te ni desesperar-me.
Com et podré oblidar?
No puc ocultar-ho més,
he posat tantes esperances, il·lusions amb tu,
he dibuixat tantes vegades el nostre futur,
que ja no sé qui sóc.
El present, m’ha pres el teu cos,
i sense tu no estic complet.
Els ulls que et miraven,
la mà que t’acaronava,
els llavis que et besaven.
Cap part del meu cos et pot oblidar.