Llegueixo mil vegades el teu nom, que he escrit
açí, on tu pots tocar-lo, veure’l amb els teus
ulls que tant m’estime, que tant espere, que tant
recorde mirant els meus, sense parpellejar.
Asseguts al sillo de ta casa, mentre s’ens
esvaíen els minuts de les mans, el rellotge
tornava a avisar que ja era molt tard,
veiem com amaneixía, en el cel hi havía
un sol estrany, envejós de veure’ns junts, va ser
l’última vegada que el vaig veure amb tu,
La darrera vegada que recorde estar viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada