Nit clara,
quina paradoxa.
Com la meva vida,
com els teus ulls.
Sera per la lluna plena
que no veig,
per les estrel.les
que s’han apagat.
Nit trista i freda,
solitaria d’amor,
de paraules, d’afecte,
de sentiments.
Futur oscur
com el dia.
Quina paradoxa.
Com la meva vida,
com el teu cabell rull.
Sera per el sol
que ja no brilla,
per la gent
que ja no em parla.
Quina paradoxa.
Com jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada