Ara que em trobe aci, i tot sol,
per primera vegada se el que soc,
tot allo que he perdut al llarg del temps
i no tornare a recuperar mai mes.
Tant de temps, de coses, persones, amics.
Maleeixo el que soc, el que he fet,
tot el meu passat, la gent que m’ha envoltat,
malgrat que jo he sigut l’unic culpable
i ara estic pagant les consecuencies.
Visc en una soletat absolutissima
i dins d’una pobredumbre personal
que m’ofega i no em deixa respirar.
Ja no tinc res, ningu m’estimara ja,
la vida es massa curta per oblidar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada