La tranquil·litat de la nit es veu torbada,
pels cotxes que passen.
Al contorn de les muntanyes,
hi veig un poc de claredat.
Un cigarret em fa companyia.
Gent que camina sense cap destí,
em pregunte, on aniran,
També estaran sols?
Hi haurà algú esperant-los a casa?
Silenci.
La soletat em fa esgarrifar,
no vull que passi aquesta nit.
La incertesa del demà no m’agrada,
i l’únic que m’ajuda és escriure,
malgrat que faig frases sense cap sentit.
Ho donaria tot per què canvies,
l’únic que no canvia, els meus dubtes.
Dubtes que m’acompanyaran fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada