Google+ Followers

dimecres, 3 de març de 2010

22ª ETAPA, Ribadeo - Mondoñedo 35 km

He començat molt fort amb la idea que al entrar a Galícia açò ja estava fet, però no es així, em queden 5 dies mes (ostia que poc!!) de llavar a mà la roba del dia, de matinar a les 6 del matí, caminar 35 kilòmetres i el mes sorprenent, mirar-me els peus tots els dies i a totes hores, dolors, ampolles,netejar-los i cuidar-los al màxim, eixa dutxa reparadora, eixes converses pel camí.... a no agafar el cotxe, ni veure Internet, a currar en aquell lloc...
Ací, fora de viatges interiors, el mes important es “soltar lastre”, saber que es el realment prescindible, coses que no ens deixen veure allò important que som o tenim.

I caminem buscant nomes una dutxa, un llit, que els companys arriben be, nous peregrins, ajudar i que t'ajuden, esperar o agafar-se a algú per continuar...
postdata: vaig tindre la sensació que deia al principi, que ja estava fet, però et dones conter que hi ha que anar en conter, no forçar, mantindre un ritme constant i no voler arribar mes prompte, gaudir del camí i de la gent que tenim al voltant.
La rutina del peregrí es troba a faltar després a casa, es com una litúrgia, et fas al que tens, menys comoditats que en casa però tot forma part del camí.
foto 1: l'alba a Ribadeo
foto 2: pels boscos de Galícia

1 comentari:

raul ha dit...

jordi eres un maquina i u escritor