Google+ Followers

dilluns, 8 de març de 2010

23ª ETAPA, Mondoñedo - Villalba 38 km

Etapa dura al principi, molts desnivells com en Euskadi, però nomes 15 kilòmetres, després pla fins l'albergue i com era diumenge no hi havia res obert i havia que anar al poble per poder menjar (2 kilòmetres mes, yuuuuhuuuuu!!) però be, es el que hi ha. Estem pensant anar a Fisterra, però hem de arribar el 27 a Santiago, depenent de la pasta, em faria gracia cremar alguna cosa allí i acabar com diuen que hi ha que fer-ho. Ara ja tenim mes clar que arribar arribarem, nomes es qüestió de temps.


Postdata: eixe dia no vaig fer fotos, estava mes cansat psicològicament que físicament, perquè s'acaba i perquè no arribe alhora, un poc de ansietat per arribar, fins els c... de netejar tots els dies, però be, content per la experiència. La idea de Fisterra m'agradava molt, mirant enrere va ser una sort anar, arribar un dia abans a Santiago, em va eixir tot rodat, però per açò encara queden 5 dies.
 
foto 1: fent camí cap a Villalba

dimecres, 3 de març de 2010

22ª ETAPA, Ribadeo - Mondoñedo 35 km

He començat molt fort amb la idea que al entrar a Galícia açò ja estava fet, però no es així, em queden 5 dies mes (ostia que poc!!) de llavar a mà la roba del dia, de matinar a les 6 del matí, caminar 35 kilòmetres i el mes sorprenent, mirar-me els peus tots els dies i a totes hores, dolors, ampolles,netejar-los i cuidar-los al màxim, eixa dutxa reparadora, eixes converses pel camí.... a no agafar el cotxe, ni veure Internet, a currar en aquell lloc...
Ací, fora de viatges interiors, el mes important es “soltar lastre”, saber que es el realment prescindible, coses que no ens deixen veure allò important que som o tenim.

I caminem buscant nomes una dutxa, un llit, que els companys arriben be, nous peregrins, ajudar i que t'ajuden, esperar o agafar-se a algú per continuar...
postdata: vaig tindre la sensació que deia al principi, que ja estava fet, però et dones conter que hi ha que anar en conter, no forçar, mantindre un ritme constant i no voler arribar mes prompte, gaudir del camí i de la gent que tenim al voltant.
La rutina del peregrí es troba a faltar després a casa, es com una litúrgia, et fas al que tens, menys comoditats que en casa però tot forma part del camí.
foto 1: l'alba a Ribadeo
foto 2: pels boscos de Galícia

dilluns, 1 de març de 2010

21ª ETAPA, Piñera - Ribadeo 38 km

Havíem de recuperar els kilòmetres de ahir i ho hem aconseguit, a mes hem entrat en Galícia deixant enrere Astúries travessant un pont que separa les dues províncies. Ha sigut una injecció d'energia saber que estàvem ja, a la ultima província que trepitjaríem en aquest camí, ja un poc cansats però renovats per continuar caminant per aconseguir el que volem, almenys jo, arribar a Santiago que ja es veu molt mes a prop, jo crec que ara res em traurà aquesta meta.
Cada dia en realitat es un pas mes endavant, una victòria, fent coses que no creia que pogués fer, caminar tots els dies 30 a 35 kilòmetres arribant al alberg molt cansat i pel mati del dia següent una altra volta en peu per continuar fent camí, conèixer a tanta gent diferent a mi, amb una historia darrere, saber que em queden tantes coses per fer, experimentar i aprendre, esta experiència es molt enriquidora en este aspecte, encara em queda temps per conèixer mes, en Galícia comença els rius de gent, crec, ja vorem que em trobaré.


Postdata: En el final d'aquesta etapa vaig sentir sentiments encontrats, per una banda felicitat extrema (no recorde quan va ser la ultima vegada que que vaig sentir açò) per veure la senyal de entrada a Galícia, aquella nit dormiríem a la ultima província del camí, i per l'altra banda, tristor, el viatge s'acabava quedaven 5 o 6 dies per arribar a Santiago i feia molta pena, però en el fons fas el camí per arribar a la fi i aconseguir el repte però fa molta pena pensar-ho, acaba el camí, les vacances, tornada al curro, a la realitat...
Una vegada “superat” vam agafar llits al alberg i a dutxar-se i a menjar, vam notar el augment de gent, el alberg estava ple, era un poliesportiu habilitat per a peregrins perquè el alberg public estava complet, ací també es nota que estem en Galícia perquè tenen un respecte molt gran pel peregrí, adaptant el que faça falta per allotjar-los a tots. Be, ja estem a Galícia, ja queda menys...
 foto 1: eixint de Piñera
 foto 2: poblet coster proper a Ribadeo
 foto 3: pont que separa Asturies de Galicia
 foto 4: nom del pont
 foto 5: entrada a Galicia