Google+ Followers

dimarts, 2 de febrer de 2010

20ª ETAPA, Luarca - Piñera 14 km

Devíem arribar a La Caridad, però la pluja ens ha aturat, això i que el alberg de La Caridad estava ple, així que hem decidit tirar enrere i arribar a Piñera, demà a Ribadeo o un poc mes, però això serà demà.

Hui molta pluja, nomes 14 kilòmetres i un poc frustrant no poder avançar quan ho has de fer, però això si, hem aprofitat per descansar, un poc de relax i demà apretarem mes.

Per la nit una xarraeta en el sopar, un poc avorrida perquè no se angles però xula a la fi.

Postdata: el alberg de Piñera es bastant cutre, però net i prou gran per ser un poble perdut per Astúries, nomes hi havia una tenda per comprar menjar, sense contar el negoci que s'ha montat la dona que porta el alberg, tens que anar a sa casa i demanar-li la clau, et registres i la voluntat per suposat, i si necessites alguna cosa, la dona te allí de tot, qui no fa negoci ací es perquè no vol...

ja estem a tocar de Galícia, demà entrarem i passarem la primera nit, açò s'acaba.
foto 1: Luarca
foto 2: de camí a Piñera
foto 3: esglesia de Piñera

dilluns, 1 de febrer de 2010

19ª ETAPA, Soto de Luiña - Luarca 38 km

Com havíem dit hui mes camins, ens havem posat de fang fins les orelles, però ha estat divertit, estampes Asturianes, semblava que apareixerien Frodo i companyia amb l'anell (mes que res esperàvem l'Arwen que dones hi han poques).

Em travessat varies voltes un riu, hem desdejunat en una caleta molt guapa, un entrepà vora el mar senta molt be, la veritat es que el dia ha estat molt distret però al final una etapa llarga com totes estes ultimes, no tant roin com la de ahir però quasi.

Ara ja ho veig mes clar, arribar a Santiago es qüestió de temps les cames ja les tinc preparades per el que faça falta,estic fort, cada dia mes, ajuda el fet de gaudir de la natura del camí, omplir-se de fang i deixar de banda la civilització, serà difícil a mesura que entrem en Galícia i coincidim amb el francès, però encara quedem bastants dies per arribar i espere seguir passant-ho molt be.

Postdata: ja anava arrimant-me a Santiago, i estava un poc ansiós per arribar, em donava la sensació de que em quedaria a les portes, anava be de temps però tenia certa por de no arribar, per lesió o per alguna altra cosa, però la veritat es que mentre caminàvem se m'oblidava tot, mirant els paisatges, el mar quan apareixia de lluny, xarrar amb els companys, jo vull tornar!!
foto 1: endinsant-nos pel bosc
foto 2: per fi el mar una altra volta!!
foto 3: la caleta on vam esmorçar
foto 4: que be senta un entrepà vora el mar