Google+ Followers

divendres, 29 de gener de 2010

18ª ETAPA, Avilés- Soto de Luiña 41 km

Etapa llarga i pesada, molta carretera, dia de veure camions i cotxes passar, molt pesat, alguna vaca o cavall i poca cosa mes, amb ganes de acabar el dia, molts kilòmetres i quasi tots per carretera per intentar avançar, però jo crec que el camí marcat es la millor opció.

De vegades no hi ha mes remei però no he vingut ací per caminar per carretera i empassar-me
tot el fum, així que demà a seguir les fletxes, mes camí i fang i menys asfalt.



Postdata: eixe dia vaig escriure molt poc, vaig arribar tan cansat que no m'apetia res mes que tirar-me al llit i no fer res, a mes un poc decebut amb el camí, perquè esperava mes platja, mes camí de terra però en el camí del nord han construït molta carretera damunt de les fletxes i hi ha que xafar asfalt precís, amb el que açò implica, de vegades la vorera de la carretera es suficientment ampla com per poder caminar sense perill però vam trobar trams que casi no hi havia vorera per passar, espantava vore els camions tan prop i sobretot no tindre el mar tan prop com abans, a partir de ara es la dinàmica en la que ens trobarem, quan passem per platges en meitat de etapa i no poder parar... era desesperant, però també hi hauran moments per gaudir del camí, d'una altra manera, això si.

Per cert, vam trobar un home en meitat del camí, assegut en una pedra amb moltes ganes de xarrar amb els pobres peregrins que es trobava, ens va explicar les seues aventures en la costa valenciana, on va vore per primera vegada nevar, i ell viu al nord!! molt graciós però no ens deixava marxar i ens sabia mal deixar-lo amb la paraula a la boca, així que allí estàvem nosaltres pegant passets per intentar fugir... però molta risa després contant la experiència i veient que no érem els únics que havia parat, molt guai la gent del nord.
 
Vam acabar sopant amb mes gent que vam conèixer en el alberg i que aniríem trobant fent el camí, el millor moment del dia.
foto 1: començant el dia
foto 2: un dels pocs moments amb el cantàbric prop, impressionant!!
foto 3: arribada a Soto de Luiña
foto 4: sopan tots junts

dimarts, 26 de gener de 2010

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací.


Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces.

M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!....


la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho posaré ací.

Postada: dia plàcid, vam arribar molt prompte a Avilés, el alberg era gran i es va omplir, es notava que estàvem mes o menys a meitat del camí. Hi havia mes moviment, la majoria ciclistes, però donava alegria veure mes gent, el únic que em va saber malament durant tot el camí va ser no aprofitar per visitar la ciutat o el poble on es quedàvem a dormir, arribava massa cansat per fer-ho, així i tot veia alguna cosa, ara tinc la excusa perfecta per tornar amb mes tranquil·litat i assaborir els llocs on he estat.


foto 1: plaça de Avilés
foto 2: en els carrers de Avilés, tots tocan per telefon
foto 3: alberg de Avilés, amb mes gent que vam coneixer allí

dilluns, 25 de gener de 2010

16ª ETAPA, Sebrayo - Gijon 33 km

Se me estan fent les etapes llarguísimes , jo crec que massa parades em tallen el ritme, però també es perquè me'n vaig per “la patilla” cap avall i fer kilòmetres a peu amb este estat la cosa es complica, un poc de mal de cap i mal estar en general amb prou esforç vaig pujant les costeres, hui sense provar la sidra ni res, en Gijón que estic...


En fi, almenys continuem tots junts per ara no ens hem disgregat, ningú del grup ha començat el primitiu, a banda del xic mexicà, supose que em sabrà malament si he de tirar sol, però així es el camí. Noves etapes, nova gent, nous reptes, nous problemes, compartixes moltes coses en tan poc temps que pareix que els conega de tota la vida.

Ho estic passant de conya, malgrat tot clar, les ampolles, els kilòmetres, els problemes estomacals, però coneixent gent, viatjant i m'agrada, es dur però recompensa


postada: va estar be esta etapa amb la visita a Villaviciosa on s'embotella la sidra i el pas de la bifurcació que porta a fer el camí primitiu i a vore Oviedo i el que vaig fer jo, continuar per la costa, malgrat que les platges ja no seran una costant en el que queda de camí. La parada va ser en Gijón, un alberg juvenil molt xulo ocupant un antic palau que data de finals del segle XVII rehabilitat, molt confortable i net, un poc lluny del pas del camí però va valer la pena.
foto 1: fabrica de envasat de sidra El Gaitero
foto 2: bifurcació del camí del nord, cap a Oviedo i cap a Gijón

diumenge, 24 de gener de 2010

15ª ETAPA, Ribadesella - Sebrayo 32 km


(la eixida va ser des de Esteban de leces que era on estava l'alberg, 5 kilòmetres mes avant de Ribadesella) Ho he passat malament, no se si un cop de calor, que ha fet molt o que m'he debilitat per l'estomac, però esta etapa ha sigut eterna. Parts positives, he arribat , estic practicant l'anglès amb la xica holandesa, Sara, interessant, llàstima no poder profunditzar mes, l'anglès no es el meu fort però mes o menys ens hem entès.


El alberg molt antic, va ser un col·legi fa uns anys, però estava net, tenia dutxa i llit, no cal mes, i jo espere estar millor demà, a mes s'ens ha unit un xic mexicà i un home francès (Jean Reno) cadascú al seu ritme anem tirant i solucionant problemes, demà Gijón, ja tenim allotjament, sempre ix la pol·lució als problemes, es qüestió de no preocupar-se i pensar.


Per cert, hi ha molt companyonia ací, et veuen fotut i t'ajuden i et pregunten, et fas a la idea de que el que esta al teu costat et necessita l'ajudes amb el poc que tens


postdata: quin dia!! etapa molt complicada pel meu estat de salut, al final de la etapa anava baix mínims, entre la calor i el mal de cap vaig arribar justet de forces, si hagués parat no se com haguera arribat, però ho vaig aconseguir i vaig poder continuar malgrat que després tendria seqüeles... la llàstima va ser passar per el cor de Astúries i no poder beure sidra natural, però nomes va ser un parell de dies. En el poble on estava el alberg no hi havia res per comprar, menys mal que venia una camioneta que venia de tot, molt curiós.
foto 1: paisatges del camí
foto 2: mes platja i el verd de la muntanya
foto 3: unica foto que vaig fer perque em trobava mal, un tronc en mitat del camí, casi en Sebrayo

divendres, 22 de gener de 2010

14ª ETAPA, Llanes - Ribadesella 31 km


Estem prop de la bifurcació que dividix el camí del nord entre la continuació de la costa direcció Gijón i el inici del camí primitiu que passa per Oviedo, aquest ultim mes muntanyós i de interior. Nosaltres tirem per la costa però tenim un problema, no hi ha on passar la nit en la següent etapa, en Gijón son festes i caurem just enmig, així que ens tocara mirar-ho be.



Esta etapa ha sigut dura perquè hem comes la errada de parar a dinar a 5 kilòmetres del final d'etapa, “San Esteban de leces” on estava el alberg de Ribadesella i ha sigut un infern, després de clavar-se un menú de 2 plats i postre mes vi i casera em pujat una costera bastant important i a mes a mes amb calor... però hem arribat.


Estos dies marcaran la part final del camí, si el acabaré fent o si em quedaré a les portes, físicament estic millor, cap ampolla, muscular ment un poc tocat però vaig fent.


Hui almenys ha estat divertit, l'Andreu ens ha contat uns quants acudits (te la mateixa veu que Eugenio), però crec que iniciarem camins separats, depenent com es trobe cadascú físicament, i quina siga la seua meta, supose que igual que en la vida, tenim que escollir el nostre camí...

postdata: pensava que ens separarien per les dificultats que trobàvem per encontrar alberg per la següent etapa, hi havia gent que no estava disposada a arribar fins Sebrayo i jugar-se-la perquè es un alberg de poques places, però al final vam tirar tots, supose que seria perquè ens agradava la companyia amb el grup, i vam fer un esforç, al final ens va eixir molt be, en Sebrayo hi va haver lloc per a tots, i vam coincidir amb mes gent, ciclistes, francesos que venien des d'allà a peu, un italià amb cara de bisbe un poc estrany, va ser molt divertit, vam tindre conya amb ell tota la resta del viatge.
foto 1: eixint de Llanes per un GR al costat del mar
foto 2: una platja molt xula que hi havia de camí
foto 3: paisatjes del camí
foto 4: Ribadesella

dijous, 21 de gener de 2010

13ª ETAPA, Colombres - Llanes 21 km


Hui una etapa tranquil·la, però jo he acabat molt cansat, menys mal que ha sigut tot el dia cara el mar. Estic un poc autista hui, encabotat en els meus pensaments, poc parlador, no se per que...



Després de tastar els plats típics per dinar, un banyet en el cantàbric sempre refrescant i alliberador.

Hi ha bon rollet amb la gent, s'ha fet un grup interessant, els salmantinos son uns caxondos i amb la resta fem bona colla, hem donat un passeig per el port, veient i sentint el mar i la tranquil·litat que això comporta, les gavines, un poc de sol...un lloc bonic per viure, ara sopar i demà un altre dia, es un poc la rutina de peregrí, dutxa, neteja de roba, curar els peus i conèixer un poc el poble on estas i en este camí a mes, banys al cantàbric.


Per cert, dona una alegria quan tens que arribar a un poble coster i escoltes les gavines gemegar com donant-te la benvinguda, la olor a sal i el soroll del mar...BRUTAL!!
postdata: ens va eixir un dia molt bo, després per la tarda en Llanes es va ennuvolar un poc, típic clima del nord supose. Estes etapes son les d'entrenament, no molt dura però de les que et reforcen les cames i sobretot el anim, perquè després de 13 dies caminant i amb la rutina que porta el peregrí s'agraeix molt poder veure el paisatge, poder parlar amb la gent, o amb els teus pensaments, veure el mar, olorar-lo, pot ser un dels millors dies.



foto 1: eixint de Colombres
foto 2: retallant la península
foto 3: platja de anunci de tele
foto 4: en el port de Llanes amb tota la colla

dimecres, 20 de gener de 2010

12ª ETAPA, Comillas - Colombres 26 km


Una altra etapa relativament “senzilla” de 30 kilòmetres amb majoria del camí sense asfalt, mes llarg que per asfalt però molt menys dur per als peus, que comencen a fer-me un poc de mal. Malgrat este dolor i després de 12 dies caminant, comence a patir menys en les etapes, veig mes proper Santiago a mes, em deixat Cantàbria i entrem en Astúries esperant gaudir igual que de Euskadi, pinta molt be, unes sidres i uns pinxos per sopar segur que m'animaran.



Hem passat de ser nomes 2 a ser 6 persones caminant mes o menys a l'hora, jo, Jose de Barna, Pedro de Alacant, Carlos i Ernesto de Salamanca i Andreu, de Premià. Bon sopar en bona companyia, a mes s'ens ha unit una xica holandesa, a vore si demà la veiem que hi ha massa homes...( i la argentina perdudeta...)


postdata: ara, mes o menys, ja esta format el grup que arribarem a Santiago junts, falta Alberto de Barna i mes gent que alguna cosa diran d'aquest camí. La veritat es que esperava mes de Astúries, però el llistó estava molt alt amb Euskadi, malgrat tot, cal tornar a certs llocs perquè son molt xulos, el que mes em va agradar, la gastronomia, la sidra, la fabada, el cocido montañes.... i el que menys que ja queda poc de caminar vora el mar, però no va deixar de ser espectacular.
foto 1: eixint de Comillas
foto 2: Unquera
foto 3: San Vicente de la Barquera
foto 4:entrada a Colombres

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km


M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes.



Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar.


Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadesella tots junts buscàvem solucions per dormir al dia següent, o com en Sebrayo em van ajudar quan ho vaig necessitar, i moments divertits amb l'Andreu quan ens va contar acudits bonissíms (d'això ja parlaré) però açò serà mes endavant.

foto 1: amb Jose, eixint de Santillana del mar
foto 2: de camí a Comillas
foto 3: Jose, recordes allo de: "comillas tiene playa?"
foto 4: en Comillas

dilluns, 18 de gener de 2010

10ª ETAPA, Güemes - Santillana del mar 56 km

Sense comentaris, açò va ser el primer que vaig posar per descriure esta etapa, no tenia temps ni ganes de recordar-ho, però al final vaig escriure alguna cosa. No vaig fer ni una foto després de passar Santander, però be, gracies a este dia vaig enganxar amb un xic de Salamanca i tota la gent que vam trobar després i vam acabar el camí junts.


Etapa extra dura, des de les 7:30 fins les 21:30, Cantàbria esta molt mal senyalitzada, els albergs estan molt llunyans , a mes les indicacions de la gent d'allí lamentables, no tenen ni idea de calcular distancies, sempre quedaven 2 kilòmetres per arribar, no arribàvem mai, una pallissa física tremenda, estava trencat, em feia molt de mal al bessó, espere que demà estiga recuperat perquè potser que tinga que abandonar, a mes no vam poder gaudir de Santillana del mar, malgrat que tampoc es gran cosa, m'apetia fer-me tranquil uns vins i alguna cosa d'allí típica, però be, al final després de una dutxa vam sopar una pizza i a dormir, això si, en uns bons llits, estàvem en uns bungalous en un càmping que acollien peregrins, així que almenys vam dormir be. Dia per oblidar.

Postdata: a mes de tot açò, quan vam arribar al alberg de Santillana del mar ens van donar la mala noticia de que estava ple, i vam tindre que continuar caminant per trobar el càmping on ens vam allotjar finalment, tota una aventura. Va ser al càmping on vam trobar a Juan Carlos i Ernesto, dos companys de Salamanca amb qui vam acabar el camí, després s'ens unirien la resta, quins records!!
 
Per cert he oblidat comentar que des de Somo fins a Santander vam agafar un barquet, va ser un recorregut xulo, el paisatge es molt bonic, així també ens estalviàvem uns 10 kilòmetres a peu, que no esta gens malament.
foto 1: eixint de Güemes
foto 2: el vaixell que ens va dur a Santander
foto 3: Santander

diumenge, 17 de gener de 2010

9ª ETAPA, Liendo - Güemes 32 km


Una altra etapa maratoniana amb el premi de Laredo, un lloc molt xulo i el pas amb barca des d'allí fins Santoña, llocs molt guais per tornar. Un ascens difícil per la muntanya “El Brusco” amb unes vistes impressionants, la resta de la etapa interior, vaques, camps de pasturar, casetes, fins l'ultim poble, Güemes, un poble molt dispers no te centre urbà.

 Este poble te un alberg diferent, màgic diria jo, regentat pel rector, un personatge del camí, espiritual, igual que aquest lloc. Et reben amb un got d'aigua i agafant-te la motxilla, et donen de menjar, sopar i esmorzar, dutxes amplies, aigua calenta, uns bons llits, diuen que es el millor alberg del nord, per ara es així, sense dubtes.


Jo estic be, llevat d'una ampolla en el dit xicotet del peu dret tot be, es molt curiós com es recupera el cos, demà llest per tornar a caminar, això espere, ara a esperar el sopar i dormir.


Desprès del sopar en comunitat, uns agafem les guitarres i comencen a cantar, converses interessants amb una xica catalana, lesionada en les plantes dels peus i que el rector ha acollit fins que es recupere, perquè una lesió com aquesta implica tornar a casa. Feia llàstima anar-se'n a dormir amb aquest ambient, hi ha que aprofitar estos dies, ja descansarem demà...



Postdata: A part del que he contat, en aquest albergue et fan una xarrada, primer et recorden el trajecte fins arribar allí, la etapa següent explicant els possibles recorreguts que es poden fer, recomanant-nos el millor, i per ultim el que ens queda per veure fins Santiago, es un detall vist ara la veritat, perquè Euskadi esta mes o menys ben senyalitzat llevat de Donosti i Bilbao i ara que comencem Cantàbria fan falta consells per a no perdre's, com ens va passar, ja que no esta gens senyalitzat, un caos. Res de la explicació ens fa fer imaginar la duressa de la etapa de demà...

foto 1: Platja de Laredo, al final de la platja s'agafa el barquet fins Santoña
foto 2: vistes des de "El brusco"
foto 3: entrada al alberg de Güemes
foto 4: xarrada del rector
foto 5: sopar conjunt en el alberg

dijous, 14 de gener de 2010

8ª ETAPA, Pobeña - Liendo 37 km


He tirat amb esta gent, però de fet nomes he estat amb Jose que tira bastant fort i m'he enganxat a ell i cap a Liendo. Al final no hem pogut arribar a Laredo, massa kilòmetres i el albergue segurament estiga ple, en quant a la etapa molt llarga però ha pasat be de xarreta, molt asfalt amb unes vistes impressionants, anàvem retallant el perfil de la península.



Ales 14 h estàvem en Liendo buscant l'alberg un poliesportiu i a menjar, després de compres i a recuperar i cada vegada mes clar que vull eixir d'Alcoi, espavilar-me, fer la meua vida i el que realment m'agrada, potser serà l'aprenentatge del camí, per cert, no he vist a la argentina.... snif, snif...

postdata: va ser un dia de farciment, sense mes historia que contar, això si, espectacular en quant a paisatges, fer kilòmetres vora el mar, olorant el salnitre del mar, amb un poc de pluja, i una miqueta de asfalt, es va notar el pas de Euskadi a Cantàbria, es un altre país, decididament, Euskadi es la millor part del camí del nord, la veritat es que aquest camí et va sorprenen a cada pas que dones, es una satisfacció molt recomanable.
foto 1: eixida de Pobeña
foto 2: de cami a Liendo
foto 3: este cavall va apareixer del no res, nomes li falta l'unicorn

dimecres, 13 de gener de 2010

7ª ETAPA, Bilbao - Pobeña 30 km

He eixit matí cap a les 7, però m'he perdut intentant eixir, he tardat una hora i mitja, a mes m'he trobat un gos solt enorme, m'havien avisat que havia mossegat una peregrina, així que he agafat dos pedres i un bastó i l'he espantat (no se qui ho estava mes dels dos).

Després he continuat tot el camí sòl fins Barakaldo on un home m'ha explicat coses del camí acompanyant-me un bon tros, H estat be, un poc de historia d'allí i el problema que tenen amb el terrorisme allí. Des de que m'ha deixat el home fins Sestao no he trobat cap senyal, preguntava però ningú sabia contestar-me, cap peregrí des de feia hores fins que ha aparegut una argentina guapisima, rossa, ulls blaus i amb aquell accent argentí que enamora, Carol...



Anava amb sa mare (no se com es deia i m'és igual...)portaven un ritme infernal, 3 hores sense parar ni a beure però es que eixe accent... El camí ha sigut molt dur, he trobat a faltar una miqueta a l'altra gent però sabia que trobaria algú en el pròxim albergue. Al arribar a Pobeña amb dolors i patiments, mes que res per acomiadar-me de Carol, he trobat un nou grup, Jose de Barcelona, Paco de València que ja coneixia del primer dia i son bona gent, demà tiraré amb ells, ara sopar i a dormir que ja toca.


Postdata: esta etapa va ser molt dura perquè a part de fer mes de la meitat sol, sense cap senyal en tot el recorregut amb el que això suposa de nervis, no saber ben be on ets, va ser la part final del recorregut, caminàvem per un camí asfaltat, meitat carril bici, meitat caminants, molt ben arreglat però poc útil per al peregrí perquè el asfalt desfà els peus i es quan apareixen les ampolles, de fet em va eixir la primera ampolla en el camí. La xica argentina feia el camí per donar a conèixer una fundació per curar les lesions de mèdula, te un germà amb una lesió d'aquest tipus i feia el camí amb una bicicleta especial que funciona amb els braços. Dies després, jo ja en Alcoi, vaig vore mitjançant la web de la fundació que ho havia aconseguit.
foto 1: una de les poques fletxes del camí en Bilbao
foto 2: Portugalete
foto 3: Pobeña

dimarts, 12 de gener de 2010

6ª ETAPA, Gernika - Bilbao 34 km


He retallat dos etapes i estic fet pols, fins Lezama tot be però he tirat a Bilbao i m'he separat del grup. Després de dinar en Lezama (dentilles i rabo de vaca, impressionant) he vist a uns xics de Onil!! Javi i Jesus, i gracies a ells he pogut tirar a Bilbao perquè es una pujada tremenda a la muntanya que separa Lezama i Bilbao, el “monte Avril”. He arribat a Bilbao trencat i fins les 7 ni dutxa ni res però ha estat molt divertit, molta risa fent-se cerveses en els carrers de Bilbao. Quan s'ens ha fet l'hora hem buscat el pis que tenien estos xics, dutxa, i una pizza per sopar, sobretot... un llit de veritat...dur, net, sense ronquits, açò es vida.



Postdata:Este dia va ser el primer dia dels dies durs que anaven a vindre, la primera volta que feia una etapa doble, i si no es per estos dos no se com hagués arribat a Bilbao, a mes el albergue estava molt difícil de trobar, les fletxes es perdien pel casc antic, menys mal que vaig dormir en el pis que tenien, si no, hagués patit bastant, sort, supose.

foto 1: eixint de Gernika
foto 2: ajuntament de Larrabezúa
foto 3: despres de la pujada del "monte Avril", Bilbao als peus

dilluns, 11 de gener de 2010

5ª ETAPA, Markina - Gernika 26 km


Hem tornat a eixir tard, amb tota la calor, ens em perdut varies voltes, jo m'he quedat enrere amb khelga, que la pobra esta feta pols, hem xarrat molt, de bovades, molta risa , hi ha feeling, però ha sigut una etapa molt dura amb pujades i baixades continues, en teoria era una etapa de descans...poquet a poquet ens hem acostat a Gernika, molt despenjats de la resta. Després de descansar i la rutina del peregrí ens hem fet una cervesa en una festa alemanya i ens han acompanyat de turisme tres xiques d'allí molt simpàtiques però com estem tan cansats que anem prompte a dormir. Demà em separe del grup, em sap mal per khelga però així es açò, tinc els seus números i supose que estarem en contacte...
postdata: em va fer un poc de por deixar el grup i anar jo sol però va ser una bona decisió. Quina aventura m'esperava!!

foto 1: monestir de Zenarruza
foto 2: festa alemanya a Gernika
foto 3: el Gernika amb el grup

diumenge, 10 de gener de 2010

4ª ETAPA, Deba - Markina 20 km


Es el pitjor dia que he dormit, el aïllant no serveix de colxoneta , dolor en els lumbars, en la cadera en general... A mes m'he alçat molt tard, hem començat a caminar i ja feia calor, la etapa es fins ara, la mes dura de les 4, unes pujades infernals i unes baixades encara pitjors, molta calor, un matí molt dur. A les 4 arribàvem al albergue i hem dinat alguna cosa perquè almenys jo estava malament...


Malgrat tot ha sigut un dia diferent, khelga es una persona molt interessant, m'agradat molt conèixer-la, hem parlat de la por als camvits, de com afrontar-los i superar-los, es una persona que es nota que ha viscut molt i m'agradaria conèixer-la mes. Els demés em donen igual.

Per cert, el albergue tancava a les 22:00, i estàvem els dos a eixa hora fent-se una cervesa posant-me un poc a prova, molta risa!!

postdata: Mirant enrere, tinc bons record de esta gent però si hagués continuat amb ells no hagués acabat el camí i jo volia acabar, una llàstima, però gracies a estos dies vaig trobar una colla molt guai mes endavant, així que tot em va eixir perfecte.

foto 1: eixint de Deba
foto 2: de camí a Markina, "monte del calvario" nom molt ben triat per cert...
foto 3: en Markina