Google+ Followers

dijous, 16 de desembre de 2010

Concert Fito & Fitipaldis en València, 27/11/2010 Velòdrom Lluís Puig.

Ho ha tornat a aconseguir, portava temps sense escoltar cançons d'ells i després de gaudir una vegada mes d'un concert de la banda he tornat a enganxar-me als seus discs. Es el quart concert que veig, dos de la gira “por la boca vive el pez” i dos de l'actual gira, “antes de que cuente diez”. Amb un directe demolidor te'n adones que esta gent son en esencia musics de debò, porten molts anys d'ofici i de carretera, els agrada el que fan i ho transmeten al public.
Fito, malgrat el refredat que tenia, ho va donar tot, amb un sò mes rocker que als discs, però sense decebre a ningú, va obrir el concert amb el single que dona nom al ultim disc, continuà amb temes dels altres discs, “la casa por el tejado” “un buen castigo” (com m'agrada aquesta en directe!!) “corazón oxidado” “todos a cien” (tema de la cabra mecánica) “tarde o temprano” “abrazado a la tristeza” (duo de carlos raya i fito) la sempre contundent “medalla de cartón” així fins completar mes de dues hores de concert. Es cert que vaig trobar a faltar algun tema de platero com va fer en el concert de Mutxamel de esta gira on va tocar “al cantar” (pèls de punta!!) i temes dels dos primers discs, com per exemple “rojitas las orejas” “a la luna se le ve el ombligo” “trozos de cristal”... però en el fons em va agradar, no sempre te que tocar les mateixes cançons ni tenen que ser tots els concerts iguals. Vaig eixir mes que satisfet. A mes, en aquests darrers concerts la banda te un detall per de alguna forma unir al public dels seus concerts, demana al public en mitat del concert que la gent grave una salutació per a que la gent del pròxim concert la rebi, en valència ens van saludar la gent de Valladolid i la gent que hi érem a valència enviàvem una salutació al pròxim concert, la gent de Pamplona, em va parèixer un bonic gest.
Esta gira te el al·licient de vore a La Cabra Mecánica de teloners, ultima “gira” de la banda que s'acomiada dels escenaris. Es un luxe tindre'ls en la gira, sonen molt be i ells sòls ja omplen qualsevol sala de concerts, així que doble satisfacció.
En resum, una gran nit, dos bandes entregades i molt de rock & roll!!
vos deixe un enllaç del youtube de la canço "un buen castigo" gaudiu-la!!

dimecres, 1 de desembre de 2010

provocador o imbecil?

Un altre imbecil, escriptor, així funciona la doble moral de esta gent, es plenen la boca amb la importància de la família, el respecte i la moral, els mes repressors i/o reprimits son els que els donen a conèixer, “fes el que jo diga i no el que jo faça”.
En una red social estava nomenat per a “gilipollas del año” per un article on parlava no massa be de Labordeta després de la seva mort
http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/guantanamo/2010/09/20/espana-despues-de-labordeta.html

(tancada per la red social) i després d'aquest vídeo va sorgir un altre, “gilipollas del siglo” jo crec que el títol es queda curt per descriure-lo, apunteu-se si el vídeo vos indigna igual que a mi.
http://www.facebook.com/home.php?#!/home.php?sk=group_102663039805687
En el video s'atrevix a dir coses com “ parecen lionesas de crema” parlant de xiques de 17,18 anys dient “Es ahí dónde está la tensión virginal” o "¿Sabes, la auténtica cosa está casi virginal, que aún no huelen a ácido úrico, que están limpias? Que tiene olor a santidad,  de primer rasurado, que aún no pican" entre altres coses.
Per acabar-ho de apanyar en el plato hi havien xiquets i este desgraciat parlant en veu alta davant d'ells, a mes fa un comentariquan la presentadora per desviar la conversa pregunta als xiquets d'on venen i contesten que venen de Catalunya i Marroc i diu “esto que es un colegio o una ONG..?” quin tipus de educacio crea un personatge com este?. La presentadora també te part de culpa, deuria de haver-lo tret del plató a patades, perqué tambe fa un comentari de la filla de la presentadora quan li pregunta la edat, ella li diu que te 21 i respon “ ya es muy vieja...” i la resta de gent de la taula li riu les gracies, lamentable.
Jutgeu vosaltres mateixa.

dijous, 18 de novembre de 2010

Curs de política bàsica per intolerants, capítol 2 “com rebatre a la oposició sense aportar res positiu amb insults”

Esta vegada no he tingut que anar-me'n massa lluny per indignar-me amb cert partit polític i el seu tarannar, ací al meu poble, escolteu-ho, sobren les paraules.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Curs de política bàsica per intolerants, capítol 1 “com xafar la llibertat d'expressió en un parlament”

Després de un període llarg d'inactivitat, estic decidit a continuar amb el blog introduint seccions noves.
Encete esta secció amb un vídeo que m'ha fet bollir la sang,on veiem com es comporten els impresentables polítics del PP del País Valencià, una demostració de tolerància, bon fer polític i educació.D'on han tret al moniato eixe?? estos del PP fan un casting per trobar imbecils?? perquè si es així ho aconsegueixen.
Com diu Mònica Oltra, portaveu del grup Compromís, de res els ha servit tanta educació privada i tant de missal. Estos del “aguilòt”(perdó, la gavina...) emparats per les majories absolutes que legislatura rere legislatura aconsegueixen, es passen pel forro les necessitats de la gent, casos oberts per corrupció des de Castelló fins Alacant,malgastar diners públics i un llarg etcètera.
Vos aconselle mireu mes vídeos d'esta dona, Mònica Oltra,( molt gran esta dona) a veure si per fi prenem consciència i els fem fora del País Valencià.
En la pròxima entrada posaré un tall de radio on s'escolta les maneres de fer política del alcalde d'Alcoi, Jorge sedano,(del PP per supost) insultant als oponents polítics, cosa habitual en este partit, esta volta al esperem, pròxim alcalde d'Alcoi, Rafa Carbonell, del Bloc Nacionalista Valencià.

dimarts, 1 de juny de 2010

27ª ETAPA, Pedrouzo - Santiago de Compostela 21 km


Hui hem matinat molt, jo crec que he dormit millor que mai malgrat que ho féiem a un poliesportiu, sense matalàs, amb nomes l'aïllant , en terra...però he dormit genial, potser perquè tinc tan a prop el final.

Ha sigut un passeig, nomes hui hem vist pel camí a mes persones que en tot el mes passat, ha sigut la única etapa que hem caminat compartint el camí amb els pelegrins que venen fent el francès , moltisima gent... molts turistes, gent que nomes fa els últims 100 kilòmetres, boyscouts i persones majors, autobusos, cotxes, gent sense motxilla i amb basto... la romeria de la que em parlaven.

Peró res de tot açò m'ha llevat el plaer de arribar a la plaça d'Obradoiro, he procurat gaudir al 100% del que em feia sentir eixe moment, hem entrat junts i no he pogut evitar (perquè no volia evitar-ho) emocionar-me al entrar, abraçar als companys i veure'm per fi allí, davant de la catedral i repassar els bons moments i alguns no tan bons amb esta gent i la del principi del camí, per mi es la confirmació de que si vull fer alguna cosa, m'ho propose i lluite per aconseguir-ho, puc fer tot allò que desitge fer, igual no es fàcil, potser siga dur, moltes dificultats, molta incertesa, però tot, amb costancia es possible.

Després de les fotos de rigor i el tramit de la compostela vam anar a dinar. Com a final del viatge hem anat tots a fisterra en cotxe a veure la posta de sol i cremar la roba que em gastat estos dies.

La posta de sol, espectacular, ha marcat el final del camí, final del estiu, de les vacances, del pelegrinatge a Santiago... ha acabat el dia com acaba este viatge, amb molta pena i desesperança, com un cop a la cara per recordar-nos que tornem al mon real, a la nostra vida.

Després hem cremat la roba, cadascú ha tirat el que ha cregut convenient, cremar com a neteja, deixar el passat enrere i mirar cap avant, lluitar per aconseguir el que vull. Per mi ha suposat el començament d'un nou camí que haure de treballar-me, de suar, estar preparat per a quant siga el moment, estar preparat i actuar.

Tots callats durant mes de una hora, cadascú pensant en la seua vida, les seues coses o en les ganes de agafar el llit...

el següent dia, passeig per Santiago, sopar i dinar i un poc de marxa, molts acomiadaments amb promeses que potser no complirem però espere tornar-los a vore a tots, tal volta en una altra pelegrinacio o qui sap... espere mantenir el contacte.

Al mati següent els últims comiats, nomes quedem jo i Pedro, anem al aeroport per deixar Santiago, adéu al camí, a la ciutat, als companys, un nou camí s'obre per mi, coratge i a per la vida!!
BON CAMI!!
foto 1: Monte do gozo
foto 2: entrant a la plaça d'Oobradoiro
foto 3: plaça d'Obradoiro
foto 4: davant la catedral
foto 5 i 6: dinars a Santiago per la feina ben feta
foto 7: la catedral de nit
foto 8: davant la catedral nomes arribar
foto 9: posta de sol a Fisterra
foto 10: ritual de la crema de roba a Fisterra

divendres, 14 de maig de 2010

26ª ETAPA, Sobrado do Monxes - Pedrouzo 45 km


Hem començat el dia veient la missa del mati al monestir, a les 4:50 de la matinada!!!!!, crec que ha sigut la bogeria mes gran que he fet al camí, açò i no demanar-li el mail a tota la gent...

Ha sigut una etapa estranya, entre la llàstima perquè s'acabara i la alegria per arribar quasi a Santiago, a mes, teníem la idea de arribar mes lluny, al Monte do Gozo, però les forces estaven justes i hem acabat al poliesportiu de Pedrouzo perquè tot el poble estava complet.

Ara mateix estic a 17'5 km de Santiago, unes 4 hores. Demà prompte a la plaça d'Obradoiro, veure la missa i agafar la compostela... però estic trist, ja s'acaba, a vore si coincidim tots i ho celebrem.
Aniré a Fisterra i supose que cremaré alguna cosa per fer el tramit, soltar llastre, cremar per purificar, igual es una xorrada però em fa gracia acabar allí, esta volta en cotxe.
Estic un poc nerviós, a vore com reaccione en arribar allí, ja ho explicaré.

Postada: Se me va fer molt llarg aquest dia, molts quilometres, molts mal de caps per evitar entrar al camí francès tant prompte i evitar ajuntar-se amb el munt de gent que ens encontrarem, malgrat que serà inevitable vam intentar que fos el menor temps possible.
En Pedrouzo vaig experimentar que ha de ser fer el francès en agost, estàvem en un poble amb dos albergs de 250 places cadascun, i amb 100 places hoteleres i vam tindre que dormir al poliesportiu municipal, sense matalaf, nomes amb l'aïllant baix l'esquena... malgrat tot va ser la millor nit de tot el camí, vam fer unes rialles amb el company Salmantino, Juan Carlos i el seu amic inesperat del W.C. del poliesportiu, també influeix la proximitat de Santiago a mes a mes sabíem que encara quedava el viatge a Fisterra, així que no seria la fi del nostre camí plegats però estava molt a prop.

La part negativa va ser que vam deixar enrere a dos companys, l'Andreu amb una tendinitis al genoll i la Sara, amb molts dolors en la esquena, va ser desil·lusionant vore la xica plorar i al amic Andreu coix i pensar que no entraríem junts a Santiago... però havíem de continuar, demà contaré que va passar al final.
foto 1: primera senyal de Santiago
foto 2: primera fletxa groga que veía del camí francés
foto 3: fent camí...
foto 4: poliesportiu de Pedrouzo, molt comode
foto 5: preparant-se per dormir

dijous, 13 de maig de 2010

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km


Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes.
Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra...

postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar.

El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!!


Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!!
foto 1: entrada a la província de A Coruña
foto 2 i 3: de camí a Sobrado
foto 4: entrada al monestir de Sobrado dos Monxes
foto 5: lliteres del alberg del monestir

dijous, 1 d’abril de 2010

24ª ETAPA, Villalba - Miraz 31 km

Hui poca cosa, pluja i mes pluja, hem arribat al final de etapa i pels pèls hem trobat lloc per dormir, es un lloc típic del camí, ho porten uns anglesos religiosos que estimen el camí i tot el que porta darrere, te un rotllo diferent i el millor, hi han dones per fi!!!. Es va notant la proximitat de Santiago i quan es notarà mes serà al camí francès, on tindrem problemes per a dormir, però hi haurà mes gent, interactuar, relacionar-se, ja vorem, de moment esta nit a vore com ho passem


postdata: dia molt dur, el final de etapa se me va fer molt llarg, sabíem que en Miraz no hi havia pràcticament res, vam comprar per fer-se el sopar carregant unes borses “enormes”, et dones conter el que suposa carregar un kilo mes del necessari fent el camí, a mes ens va ploure i semblava que no arribaríem mai, això si, va valdre molt el esforç perquè vam sopar millor que cap dia amb una recepta de un company, Alberto, que es va currar un plat de pasta bonissim.

Una volta instal·lats vam estar xerrant amb la gent que ja hi havia allí, com portaven el camí i la gent flipava quan diem que veníem de Irun caminant, quasi tots havien fet nomes unes quantes etapes però et serveix per fer-se una idea del que suposa fer el camí. Nosaltres a la nostra marxa, anem fent camí.

dilluns, 8 de març de 2010

23ª ETAPA, Mondoñedo - Villalba 38 km

Etapa dura al principi, molts desnivells com en Euskadi, però nomes 15 kilòmetres, després pla fins l'albergue i com era diumenge no hi havia res obert i havia que anar al poble per poder menjar (2 kilòmetres mes, yuuuuhuuuuu!!) però be, es el que hi ha. Estem pensant anar a Fisterra, però hem de arribar el 27 a Santiago, depenent de la pasta, em faria gracia cremar alguna cosa allí i acabar com diuen que hi ha que fer-ho. Ara ja tenim mes clar que arribar arribarem, nomes es qüestió de temps.


Postdata: eixe dia no vaig fer fotos, estava mes cansat psicològicament que físicament, perquè s'acaba i perquè no arribe alhora, un poc de ansietat per arribar, fins els c... de netejar tots els dies, però be, content per la experiència. La idea de Fisterra m'agradava molt, mirant enrere va ser una sort anar, arribar un dia abans a Santiago, em va eixir tot rodat, però per açò encara queden 5 dies.
 
foto 1: fent camí cap a Villalba

dimecres, 3 de març de 2010

22ª ETAPA, Ribadeo - Mondoñedo 35 km

He començat molt fort amb la idea que al entrar a Galícia açò ja estava fet, però no es així, em queden 5 dies mes (ostia que poc!!) de llavar a mà la roba del dia, de matinar a les 6 del matí, caminar 35 kilòmetres i el mes sorprenent, mirar-me els peus tots els dies i a totes hores, dolors, ampolles,netejar-los i cuidar-los al màxim, eixa dutxa reparadora, eixes converses pel camí.... a no agafar el cotxe, ni veure Internet, a currar en aquell lloc...
Ací, fora de viatges interiors, el mes important es “soltar lastre”, saber que es el realment prescindible, coses que no ens deixen veure allò important que som o tenim.

I caminem buscant nomes una dutxa, un llit, que els companys arriben be, nous peregrins, ajudar i que t'ajuden, esperar o agafar-se a algú per continuar...
postdata: vaig tindre la sensació que deia al principi, que ja estava fet, però et dones conter que hi ha que anar en conter, no forçar, mantindre un ritme constant i no voler arribar mes prompte, gaudir del camí i de la gent que tenim al voltant.
La rutina del peregrí es troba a faltar després a casa, es com una litúrgia, et fas al que tens, menys comoditats que en casa però tot forma part del camí.
foto 1: l'alba a Ribadeo
foto 2: pels boscos de Galícia

dilluns, 1 de març de 2010

21ª ETAPA, Piñera - Ribadeo 38 km

Havíem de recuperar els kilòmetres de ahir i ho hem aconseguit, a mes hem entrat en Galícia deixant enrere Astúries travessant un pont que separa les dues províncies. Ha sigut una injecció d'energia saber que estàvem ja, a la ultima província que trepitjaríem en aquest camí, ja un poc cansats però renovats per continuar caminant per aconseguir el que volem, almenys jo, arribar a Santiago que ja es veu molt mes a prop, jo crec que ara res em traurà aquesta meta.
Cada dia en realitat es un pas mes endavant, una victòria, fent coses que no creia que pogués fer, caminar tots els dies 30 a 35 kilòmetres arribant al alberg molt cansat i pel mati del dia següent una altra volta en peu per continuar fent camí, conèixer a tanta gent diferent a mi, amb una historia darrere, saber que em queden tantes coses per fer, experimentar i aprendre, esta experiència es molt enriquidora en este aspecte, encara em queda temps per conèixer mes, en Galícia comença els rius de gent, crec, ja vorem que em trobaré.


Postdata: En el final d'aquesta etapa vaig sentir sentiments encontrats, per una banda felicitat extrema (no recorde quan va ser la ultima vegada que que vaig sentir açò) per veure la senyal de entrada a Galícia, aquella nit dormiríem a la ultima província del camí, i per l'altra banda, tristor, el viatge s'acabava quedaven 5 o 6 dies per arribar a Santiago i feia molta pena, però en el fons fas el camí per arribar a la fi i aconseguir el repte però fa molta pena pensar-ho, acaba el camí, les vacances, tornada al curro, a la realitat...
Una vegada “superat” vam agafar llits al alberg i a dutxar-se i a menjar, vam notar el augment de gent, el alberg estava ple, era un poliesportiu habilitat per a peregrins perquè el alberg public estava complet, ací també es nota que estem en Galícia perquè tenen un respecte molt gran pel peregrí, adaptant el que faça falta per allotjar-los a tots. Be, ja estem a Galícia, ja queda menys...
 foto 1: eixint de Piñera
 foto 2: poblet coster proper a Ribadeo
 foto 3: pont que separa Asturies de Galicia
 foto 4: nom del pont
 foto 5: entrada a Galicia

dimarts, 2 de febrer de 2010

20ª ETAPA, Luarca - Piñera 14 km

Devíem arribar a La Caridad, però la pluja ens ha aturat, això i que el alberg de La Caridad estava ple, així que hem decidit tirar enrere i arribar a Piñera, demà a Ribadeo o un poc mes, però això serà demà.

Hui molta pluja, nomes 14 kilòmetres i un poc frustrant no poder avançar quan ho has de fer, però això si, hem aprofitat per descansar, un poc de relax i demà apretarem mes.

Per la nit una xarraeta en el sopar, un poc avorrida perquè no se angles però xula a la fi.

Postdata: el alberg de Piñera es bastant cutre, però net i prou gran per ser un poble perdut per Astúries, nomes hi havia una tenda per comprar menjar, sense contar el negoci que s'ha montat la dona que porta el alberg, tens que anar a sa casa i demanar-li la clau, et registres i la voluntat per suposat, i si necessites alguna cosa, la dona te allí de tot, qui no fa negoci ací es perquè no vol...

ja estem a tocar de Galícia, demà entrarem i passarem la primera nit, açò s'acaba.
foto 1: Luarca
foto 2: de camí a Piñera
foto 3: esglesia de Piñera

dilluns, 1 de febrer de 2010

19ª ETAPA, Soto de Luiña - Luarca 38 km

Com havíem dit hui mes camins, ens havem posat de fang fins les orelles, però ha estat divertit, estampes Asturianes, semblava que apareixerien Frodo i companyia amb l'anell (mes que res esperàvem l'Arwen que dones hi han poques).

Em travessat varies voltes un riu, hem desdejunat en una caleta molt guapa, un entrepà vora el mar senta molt be, la veritat es que el dia ha estat molt distret però al final una etapa llarga com totes estes ultimes, no tant roin com la de ahir però quasi.

Ara ja ho veig mes clar, arribar a Santiago es qüestió de temps les cames ja les tinc preparades per el que faça falta,estic fort, cada dia mes, ajuda el fet de gaudir de la natura del camí, omplir-se de fang i deixar de banda la civilització, serà difícil a mesura que entrem en Galícia i coincidim amb el francès, però encara quedem bastants dies per arribar i espere seguir passant-ho molt be.

Postdata: ja anava arrimant-me a Santiago, i estava un poc ansiós per arribar, em donava la sensació de que em quedaria a les portes, anava be de temps però tenia certa por de no arribar, per lesió o per alguna altra cosa, però la veritat es que mentre caminàvem se m'oblidava tot, mirant els paisatges, el mar quan apareixia de lluny, xarrar amb els companys, jo vull tornar!!
foto 1: endinsant-nos pel bosc
foto 2: per fi el mar una altra volta!!
foto 3: la caleta on vam esmorçar
foto 4: que be senta un entrepà vora el mar

divendres, 29 de gener de 2010

18ª ETAPA, Avilés- Soto de Luiña 41 km

Etapa llarga i pesada, molta carretera, dia de veure camions i cotxes passar, molt pesat, alguna vaca o cavall i poca cosa mes, amb ganes de acabar el dia, molts kilòmetres i quasi tots per carretera per intentar avançar, però jo crec que el camí marcat es la millor opció.

De vegades no hi ha mes remei però no he vingut ací per caminar per carretera i empassar-me
tot el fum, així que demà a seguir les fletxes, mes camí i fang i menys asfalt.



Postdata: eixe dia vaig escriure molt poc, vaig arribar tan cansat que no m'apetia res mes que tirar-me al llit i no fer res, a mes un poc decebut amb el camí, perquè esperava mes platja, mes camí de terra però en el camí del nord han construït molta carretera damunt de les fletxes i hi ha que xafar asfalt precís, amb el que açò implica, de vegades la vorera de la carretera es suficientment ampla com per poder caminar sense perill però vam trobar trams que casi no hi havia vorera per passar, espantava vore els camions tan prop i sobretot no tindre el mar tan prop com abans, a partir de ara es la dinàmica en la que ens trobarem, quan passem per platges en meitat de etapa i no poder parar... era desesperant, però també hi hauran moments per gaudir del camí, d'una altra manera, això si.

Per cert, vam trobar un home en meitat del camí, assegut en una pedra amb moltes ganes de xarrar amb els pobres peregrins que es trobava, ens va explicar les seues aventures en la costa valenciana, on va vore per primera vegada nevar, i ell viu al nord!! molt graciós però no ens deixava marxar i ens sabia mal deixar-lo amb la paraula a la boca, així que allí estàvem nosaltres pegant passets per intentar fugir... però molta risa després contant la experiència i veient que no érem els únics que havia parat, molt guai la gent del nord.
 
Vam acabar sopant amb mes gent que vam conèixer en el alberg i que aniríem trobant fent el camí, el millor moment del dia.
foto 1: començant el dia
foto 2: un dels pocs moments amb el cantàbric prop, impressionant!!
foto 3: arribada a Soto de Luiña
foto 4: sopan tots junts

dimarts, 26 de gener de 2010

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací.


Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces.

M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!....


la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho posaré ací.

Postada: dia plàcid, vam arribar molt prompte a Avilés, el alberg era gran i es va omplir, es notava que estàvem mes o menys a meitat del camí. Hi havia mes moviment, la majoria ciclistes, però donava alegria veure mes gent, el únic que em va saber malament durant tot el camí va ser no aprofitar per visitar la ciutat o el poble on es quedàvem a dormir, arribava massa cansat per fer-ho, així i tot veia alguna cosa, ara tinc la excusa perfecta per tornar amb mes tranquil·litat i assaborir els llocs on he estat.


foto 1: plaça de Avilés
foto 2: en els carrers de Avilés, tots tocan per telefon
foto 3: alberg de Avilés, amb mes gent que vam coneixer allí

dilluns, 25 de gener de 2010

16ª ETAPA, Sebrayo - Gijon 33 km

Se me estan fent les etapes llarguísimes , jo crec que massa parades em tallen el ritme, però també es perquè me'n vaig per “la patilla” cap avall i fer kilòmetres a peu amb este estat la cosa es complica, un poc de mal de cap i mal estar en general amb prou esforç vaig pujant les costeres, hui sense provar la sidra ni res, en Gijón que estic...


En fi, almenys continuem tots junts per ara no ens hem disgregat, ningú del grup ha començat el primitiu, a banda del xic mexicà, supose que em sabrà malament si he de tirar sol, però així es el camí. Noves etapes, nova gent, nous reptes, nous problemes, compartixes moltes coses en tan poc temps que pareix que els conega de tota la vida.

Ho estic passant de conya, malgrat tot clar, les ampolles, els kilòmetres, els problemes estomacals, però coneixent gent, viatjant i m'agrada, es dur però recompensa


postada: va estar be esta etapa amb la visita a Villaviciosa on s'embotella la sidra i el pas de la bifurcació que porta a fer el camí primitiu i a vore Oviedo i el que vaig fer jo, continuar per la costa, malgrat que les platges ja no seran una costant en el que queda de camí. La parada va ser en Gijón, un alberg juvenil molt xulo ocupant un antic palau que data de finals del segle XVII rehabilitat, molt confortable i net, un poc lluny del pas del camí però va valer la pena.
foto 1: fabrica de envasat de sidra El Gaitero
foto 2: bifurcació del camí del nord, cap a Oviedo i cap a Gijón

diumenge, 24 de gener de 2010

15ª ETAPA, Ribadesella - Sebrayo 32 km


(la eixida va ser des de Esteban de leces que era on estava l'alberg, 5 kilòmetres mes avant de Ribadesella) Ho he passat malament, no se si un cop de calor, que ha fet molt o que m'he debilitat per l'estomac, però esta etapa ha sigut eterna. Parts positives, he arribat , estic practicant l'anglès amb la xica holandesa, Sara, interessant, llàstima no poder profunditzar mes, l'anglès no es el meu fort però mes o menys ens hem entès.


El alberg molt antic, va ser un col·legi fa uns anys, però estava net, tenia dutxa i llit, no cal mes, i jo espere estar millor demà, a mes s'ens ha unit un xic mexicà i un home francès (Jean Reno) cadascú al seu ritme anem tirant i solucionant problemes, demà Gijón, ja tenim allotjament, sempre ix la pol·lució als problemes, es qüestió de no preocupar-se i pensar.


Per cert, hi ha molt companyonia ací, et veuen fotut i t'ajuden i et pregunten, et fas a la idea de que el que esta al teu costat et necessita l'ajudes amb el poc que tens


postdata: quin dia!! etapa molt complicada pel meu estat de salut, al final de la etapa anava baix mínims, entre la calor i el mal de cap vaig arribar justet de forces, si hagués parat no se com haguera arribat, però ho vaig aconseguir i vaig poder continuar malgrat que després tendria seqüeles... la llàstima va ser passar per el cor de Astúries i no poder beure sidra natural, però nomes va ser un parell de dies. En el poble on estava el alberg no hi havia res per comprar, menys mal que venia una camioneta que venia de tot, molt curiós.
foto 1: paisatges del camí
foto 2: mes platja i el verd de la muntanya
foto 3: unica foto que vaig fer perque em trobava mal, un tronc en mitat del camí, casi en Sebrayo

divendres, 22 de gener de 2010

14ª ETAPA, Llanes - Ribadesella 31 km


Estem prop de la bifurcació que dividix el camí del nord entre la continuació de la costa direcció Gijón i el inici del camí primitiu que passa per Oviedo, aquest ultim mes muntanyós i de interior. Nosaltres tirem per la costa però tenim un problema, no hi ha on passar la nit en la següent etapa, en Gijón son festes i caurem just enmig, així que ens tocara mirar-ho be.



Esta etapa ha sigut dura perquè hem comes la errada de parar a dinar a 5 kilòmetres del final d'etapa, “San Esteban de leces” on estava el alberg de Ribadesella i ha sigut un infern, després de clavar-se un menú de 2 plats i postre mes vi i casera em pujat una costera bastant important i a mes a mes amb calor... però hem arribat.


Estos dies marcaran la part final del camí, si el acabaré fent o si em quedaré a les portes, físicament estic millor, cap ampolla, muscular ment un poc tocat però vaig fent.


Hui almenys ha estat divertit, l'Andreu ens ha contat uns quants acudits (te la mateixa veu que Eugenio), però crec que iniciarem camins separats, depenent com es trobe cadascú físicament, i quina siga la seua meta, supose que igual que en la vida, tenim que escollir el nostre camí...

postdata: pensava que ens separarien per les dificultats que trobàvem per encontrar alberg per la següent etapa, hi havia gent que no estava disposada a arribar fins Sebrayo i jugar-se-la perquè es un alberg de poques places, però al final vam tirar tots, supose que seria perquè ens agradava la companyia amb el grup, i vam fer un esforç, al final ens va eixir molt be, en Sebrayo hi va haver lloc per a tots, i vam coincidir amb mes gent, ciclistes, francesos que venien des d'allà a peu, un italià amb cara de bisbe un poc estrany, va ser molt divertit, vam tindre conya amb ell tota la resta del viatge.
foto 1: eixint de Llanes per un GR al costat del mar
foto 2: una platja molt xula que hi havia de camí
foto 3: paisatjes del camí
foto 4: Ribadesella